Delichon urbica
Culblanc, Noreta, Oreneta, Oriol, Roquerol/a
L' oreneta cuablanca és un ocell estival molt comú a Catalunya i Andorra i que, probablement, hiverna a l'Àfrica.
La seva arribada al Penedès i al Maresme es dóna ususalment a la segona quinzena de març. Per a la darrera comarca, la mitjana de les primeres arribades durant set anys consecutius és el 17 de març. Observacions primerenques a les dues comarques són: 2.3.71, 4.3.81, 7.3.70 i 9.3.66. El flux principal, però, no arriba fins al mes d'abril, i esperllonga fins a la meitat de maig.
El pas tardoral, a les comarques del Maresme i Penedès, s'inicia a la tercera desena d'agost, encara que no es fa manifest fins al setembre, i arriba al seu màxim a l'octubre, especialment a la primera quinzena. Les darreres observacions se situen dins la primera quinzena de novembre (1.11.60 i 61, 3.11.71 i 13.11.76).
Al Penedès, les operacions de construir o reparar els nius tenen lloc al maig o a primers de juny. La major part de les postes es donen entre finals de maig i més freqüentment a primers de juny (primera posta controlada el 22.5.60). No és estrany que dins una mateixa colònia alguns nius s'avancin o retardin i que mentre algunes parelles comencen la posta, d'altres ja tenen polls. Les darreres cries controlades al Penedès, que podrien ser de reemplaçament o segones postes, són de juliol i agost (24.7.79 i 24.8.57 nius amb polls corresponens a les dates més tardanes). De vegades, les niuades s'endarrereixen molt, cas de l'11.9.60 en què s'observaren polls volanders a punt de sortir del niu, al Prat de Llobregat.
Biometria dels ous: 39 ous del Penedès. Mitjana: 18,95x13. Mides extremes: 21,4 - 17,1x13,6 - 12,35.
Nombre d'ous per posta: 9 postes del Penedès. Mitjana 4; 3 ous: 1, 4 ous: 7 i 5 ous: 1.
L'oreneta cuablanca és un ocell colonial característic dels nuclis urbans, des dels veïnats de cases agrupades passant per pobles i viles fins a les grans ciutats on ocupa essencialment els ravals. Els nius a masos o construccions aïllades són escassos. Colonitza també cingleres (en algunes regions pirinenques tals com ara Andorra, les colònies són més freqüents als penya-segats que no pas als pobles) i a les rescloses de contenció dels pantans i embassaments.
Els nius resten sempre al recer de la pluja, sota les volades de balcons, cornises, finestres i relleixos de roca. L'oreneta cuablanca es reprodueix des del nivell del mar fins a l'inici de l'estatge alpí. No són gens infreqüents els nius a l'estatge subalpí i la colònia més alta reportada (2.020 m) ha estat en unes roques al peu de la gelera de l'Aneto.
La possibilitat de viure en un espectre tan ampli d'altituds fa que l'oreneta cuablanca es trobi realment a tot el territori estudiat. De fet els blancs que trobem al mapa cal suposar que són simplement defectes de mostratge.
No hi ha dades quantitatives d'aquesta espècie tan abundosa a casa nostra, llevat de les indicacions que al Vallès arriba a formar colònies de més de 200 parelles i que a la Ciutat de Mataró i ravals un cens acurat de juliol de 1979, donà la xifra de 125 nius ocupats.
Font: Projecte Orenetes
Projecte OrenetesAl Penedès, les operacions de construir o reparar els nius tenen lloc al maig o a primers de juny. La major part de les postes es donen entre finals de maig i més freqüentment a primers de juny (primera posta controlada el 22.5.60). No és estrany que dins una mateixa colònia alguns nius s'avancin o retardin i que mentre algunes parelles comencen la posta, d'altres ja tenen polls. Les darreres cries controlades al Penedès, que podrien ser de reemplaçament o segones postes, són de juliol i agost (24.7.79 i 24.8.57 nius amb polls corresponens a les dates més tardanes). De vegades, les niuades s'endarrereixen molt, cas de l'11.9.60 en què s'observaren polls volanders a punt de sortir del niu, al Prat de Llobregat.
Biometria dels ous: 39 ous del Penedès. Mitjana: 18,95x13. Mides extremes: 21,4 - 17,1x13,6 - 12,35.
Nombre d'ous per posta: 9 postes del Penedès. Mitjana 4; 3 ous: 1, 4 ous: 7 i 5 ous: 1.
L'oreneta cuablanca és un ocell colonial característic dels nuclis urbans, des dels veïnats de cases agrupades passant per pobles i viles fins a les grans ciutats on ocupa essencialment els ravals. Els nius a masos o construccions aïllades són escassos. Colonitza també cingleres (en algunes regions pirinenques tals com ara Andorra, les colònies són més freqüents als penya-segats que no pas als pobles) i a les rescloses de contenció dels pantans i embassaments.
Els nius resten sempre al recer de la pluja, sota les volades de balcons, cornises, finestres i relleixos de roca. L'oreneta cuablanca es reprodueix des del nivell del mar fins a l'inici de l'estatge alpí. No són gens infreqüents els nius a l'estatge subalpí i la colònia més alta reportada (2.020 m) ha estat en unes roques al peu de la gelera de l'Aneto.
La possibilitat de viure en un espectre tan ampli d'altituds fa que l'oreneta cuablanca es trobi realment a tot el territori estudiat. De fet els blancs que trobem al mapa cal suposar que són simplement defectes de mostratge.
No hi ha dades quantitatives d'aquesta espècie tan abundosa a casa nostra, llevat de les indicacions que al Vallès arriba a formar colònies de més de 200 parelles i que a la Ciutat de Mataró i ravals un cens acurat de juliol de 1979, donà la xifra de 125 nius ocupats.
Comitè editorial
Jordi Muntaner, Xavier Ferrer i Albert Martínez-Vilalta. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres Editora, 1984. ISBN: 84-85256-40-9
| Municipi | Període | Estat del cens | Total nius | Artificials total | Ocupats oreneta | Trencats/restes | En construcció | Promig planta |
|---|
| Sant Quirze del Vallès | Estiu | Tancat | 523 | 0 | 371 | 127 | 2 | 3.71 |
Projecte nius
SIOC: oreneta cuablanca
BIRDING: descoberta ornitològica (Beyond Barcelona)
