Estado de las áreas protegidas de España 2013

Estado de las áreas protegidas de España 2013

"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"

"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"

La preocupació generalitzada pels efectes que els canvis ambientals globals com la destrucció dels hàbitats i el canvi climàtic puguin tenir sobre la biodiversitat ha generat un gran interès per investigar els mecanismes que permeten a les espècies fer front als canvis en el seu nínxol ecològic.

Font imatge: Daniel Sol

Font principal: CREAF / <http://www.creaf.cat> / [Consulta: 28/12/2014]

"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"

Com els ocells suporten el fred

Com els ocells suporten el fred

From feathers to fat, birds have multiple strategies for keeping warm when the mercury dips.

BY DAISY YUHAS

Published: 12/12/2013

Each autumn as many birds begin epic journeys to warmer climates, there are always some species that stay put for the winter. These winter birds have a better chance of maintaining their territory year-round, and they avoid the hazards of migration. But in exchange they have to endure the cold.

Like us, birds are warm blooded, which means their bodies maintain a constant temperature, often around 106 degrees Fahrenheit. To make enough heat, and maintain it, they've evolved many different strategies--some similar to our own.

Sparrows, for example, seek out shelter in dense foliage or cavities to avoid the elements. They also huddle, bunching together to share warmth, and try to minimize their total surface area by tucking in their head and feet and sticking up their feathers. Cardinals, impossible to miss against the snow, and other smaller birds puff up into the shape of a little round beach ball to minimize heat loss.

"Big birds, like geese and grouse, do what we do," says physiologist David Swanson at the University of South Dakota. "They put on insulation." Their insulation often involves growing an extra set of insulating downy feathers.

Birds can also put on fat as both an insulator and energy source: More than 10 percent of winter body weight may be fat in certain species, including chickadees and finches. As a result, some birds spend the vast majority of their daylight hours seeking fatty food sources, making feeder food even more precious for surviving a frosty night.

When asked which birds are toughest winter survivors, Swanson points to little ones like chickadees. These small creatures can't put on too much bulk for aerodynamic reasons. Instead, explains Swanson, they are experts in shivering. This isn't the familiar tremble that mammals use to generate heat. Birds shiver by activating opposing muscle groups, creating muscle contractions without all of the jiggling typical when humans shiver. This form of shaking is better at retaining the bird's heat.

Another adaptation shared by many species is the ability to keep warm blood circulating near vital organs while allowing extremities to cool down. Take gulls. They can stand on ice with feet at near-freezing temperatures while keeping their body's core nice and toasty.

Keeping warm when the sun is up is one thing, but few winter challenges are more daunting than nightfall, when temperatures drop and birds must rely on every adaptation they have to survive their sleep. Some birds save energy by allowing their internal thermostat to drop. Hummingbirds are a famous example of this, undergoing torpor nightly as their body temperature drops close to outside temperatures. But torpor is not too common in winter birds, because the morning warm up would take too much extra energy. Instead, black-capped chickadees and other species undergo a more moderate version of this, reducing their body temperature as much as 22 degrees Fahrenheit from their daytime level in a process called regulated hypothermia.

One simple way to help birds when the weather outside is frightful is to hang feeders. To attract a diversity of birds, select different feeder designs and a variety of foods. A tube feeder filled with black oil sunflower or mixed seeds, for example, will attract chickadees and finches. Woodpeckers devour suet feeders. And a safflower or sunflower-filled hopper feeder entices the usual visitors plus larger birds like cardinals and red-winged blackbirds. (Check out the Audubon Guide to Winter Bird-Feeding for tips.) The birds benefit from the backyard buffet, and you'll have a front-row seat to numerous species flocking to your plants and feeders.

AUTHOR PROFILE

Daisy Yuhas

READ MORE

La ciencia básica no existe

La ciencia básica no existe

Grues vs Cigonyes

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

TRITÓ DEL MONTSENY (Calotriton arnoldi) - Endemisme

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

Projecte de reintroducció de cent exemplars 

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d'amfibi, que fou descoberta a finals del 2005[2] i es considera l'única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya i actualment està en perill d'extinció.[3][4]

La determinació de la nova espècie ha estat treballada pels biòlegs Salvador Carranza (investigador del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona) i Fèlix Amat (investigador de l'àrea d'herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers), amb estudis efectuats el 2002 (emmarcats en el Pla de Seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny), de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN (diferenciació genètica), que permeten assegurar que el tritó del Montseny té característiques biològiques diferenciades a la resta de catalogades com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society.

Filogenèticament l'amfibi més proper és el tritó pirinenc (Calotriton asper), espècie observada per primera vegada al Massís del Montseny al 1979.

Font: Vikipedia

Tendència i estat

Tendència: en decreixement
Estat UICN: En perill crític (Critically endangered)

Font: www.eol.org

La Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus)

MALLERENGA BOREAL (Poecile hudsonicus)

Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus)

La Mallerenga boreal, com el seu nom indica, és un ocell resident al clima boreal anomenat també clima subàrtic.

L'escalfament global afecta ineludiblement el seu hàbitat natural i tot i que encara no és una espècie amenaçada segons la UICN, pot passar a ser-ho.

Vegetació típica boreal:

Coníferes
Làrix
Falgueres
Molses

Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus

Encyclopedia of Life

Afectació del canvi climàtic a la mallerenga boreal

"El Tallarol de casquet i el Vesc"

El tallarol de casquet i el vesc

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Resulta que el Tallarol de casquet és un ocell migrant a Anglaterra, i fins ara es creia que parts ingents d'aquesta població arribaven a Anglaterra a l'estiu provients de latituds més baixes.

Però darrerament s'ha observat que molts Tallarols de casquet es queden a hivernar.

Gràcies a l'anellament científic s'ha pogut conèixer que en realitat, la població hivernant de Tallarol de Casquet prové de latituds més altes, com Alemanya.

Vesc (Viscum album)

Una conseqüència d'aquest fet és que el Vesc, planta hemiparàsita amb uns fruits carnosos, baies, de color blanc, són ingerits per aquesta població de Tallarols de casquet hivernants, i amb la ingesta, dispersen les llavors de manera que s'ha vist incrementada la quantitat de Vesc als boscos d'Anglaterra.

De fet, s'ha vist que no només els Tallarols de casquet actuen com a agents de dispersió del Vesc, perquè aquests mengen les baies però no les llavors, en canvi els Tords, sí que s'empassen les llavors i les dispersen amb els excrements.

Si aquests cauen en petits promontoris de l'escorça dels arbres, afavoreixen el seu creixement.

Font: Mistletoe's spread boosted by blackcaps

TALLAROL ESPARVERENC (Sylvia nisoria)

Bio-Foto.com

TALLAROL ESPARVERENC (Sylvia nisoria)

L 15,5-17 cm

Cria a arburstos alts amb arbres disperso a terrenys oberts, però també a clarianes arbustives de boscos oberts; comparteix hàbitat amb l'escorxador. Estival. A la península Ibèrica i a les Illes Balears és accidental, amb dos registres homologats abans del 2008. Tímid, se'l pot veure volant entre arbustos, i a la primavera en el seu cant de vol quasi horitzontal.

Identificació: Tallarol gran i de cua llarga. Cobertores alars i terciàries amb vores més o menys pàl·lides. Blanc a les puntes de les rectiurs. --Mascles adults: iris groc brillant. Parts superiors, gris plom, més fosques al cap; voes blanques visibles a cobertores alars i tericiàries. Parts inferiors completament, estretament i profusament vermiculades de gris fosc. --Femelles adultes i mascles  com el mascle adutl però iris d'un groc una mica més apagat, parts superiors més gris marronós i barrde primer any;at de les parts inferiors no tan patent i complet (la femella del primer any quasi sense barres, amb un to més marró per damunt i l'iris marró groguenc). --Primera tardor: marró grisós per damunt, gris ocraci i sense barres per sota. Iris fosc. Es distingeix per vores gris ocari pàl·lid a terciàries i cobertores.

Veu: Reclam característic, un espetec sonor que s'esvaeix cap al final, un "trrrrr't't't't que recorda vagament un Pardal comú rondinaire; de vegades també s'afegeix al cant. Cant com el del Tallarol gros, però quasi sempre audiblement més dur i aspre, i amb un to una mica més alt. Encara més similar és el cant extàtic d'algunes Tallaretes vulgars, fet que obliga a escoltar el reclam espetegant o a veure l'ocell abans de poder identificar-lo amb certesa.

Font text: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània / Lars Svensson. -- Barcelona: Edicions Omega, 2010 -- ISBN: 978-84-282-1534-3

Biblioteca de la Biodiversitat (Biodiverstiy Library)

Ocells rars a Catalunya, 2009, 2010 i 2011

Ocells rars a Catalunya, 2009, 2010, 2011

Identifiquen indicadors per a predir el col·lapse dels ecosistemes

Identifiquen indicadors per a predir el col·lapse dels ecosistemes

“En este estudio hemos comprobado que el incremento de la varianza y de la autocorrelación de series temporales de biomasas de especies nos permiten predecir el momento en que se tiende hacia el colapso de la red de la vida”

Font Info: CSIC

PEREGRINE FALCON FIELDWORK

ARTICLE:
Breeding performance and survival in the peregrine falcon Falco peregrinus support an age-related competence improvement hypothesis mediated via an age threshold
Font: Journal of Avian Biology

VIDEO:
Peregrine falcon fieldwork

New birds arise due to emigration not separation

New birds arise due to emigration not separation

BLAUET (Alcedo atthis)

BLAUET (Alcedo atthis)

1 exemplar - Parc de Can Feliu - Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) - 20/11/2014

#biodiversitat

Els noms dels mamífers marins en el nou diccionari en línia publicat pel TERMCAT

Els noms dels mamífers marins en el nou diccionari en línia publicat pel TERMCAT

Diccionaris en línia

DUC BLANC (Bubo scandiacus)

Irruptive movements and breeding dispersal of snowy owls: a specialized predator exploiting a pulsed resource

BIODIVERSITY HERITAGE LIBRARY A FLICKR

Biodiversity Heritage Library a Flickr

IUCN - United Nations issues guidelines to minimize risk of invasive species

IUCN - United Nations issues guidelines to minimize risk of invasive species

Free: Journal of Avian Biology (Articles més descarregats 2013)

Journal of Avian Biology: articles més descarregats 2013

Agalles de panical blau

AGALLES EN PANICAL BLAU (Eryngium bourgatii)

1. Imatge agalles panical blau (Eryngium bourgatii)

2. Imatge:

 3. Imatge:

Agent causant de les agalles:

Un dípter : Kiefferia pericarpiicola 
Font: EOL (www.eol.org)

De moment i fins aquí, és el que he trobat.
Haig de refer la cerca per mencionar el dret d'autoria de les imatges 2 i 3, que les he extret de Google imatges.
A la tarda m'ho miro i ho acabo de confirmar.
Salutacions.

Gametòfits de Marchantia polymorpha

27/9/2014

Aus:

Certhia brachydactyla

Raspinell (Certhia brachidactyla) < 2
Garsa (Pica pica) < 2
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) n
Cadernera (Carduelis carduelis) 1
Cotorreta de pit gris (Miopsitta monachus) <12
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) <3
Tudó (Columba palumba) <2
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) <1



Papallones:

Coure comú (Lycaenas plaeas)

Safranera de l'alfals (Colia croceus)
Blanqueta de la col (Pieris rapae)
Coure comú ( Lycaena phlaeas) 








Botànica:

Cogombre amarg (Ecbalium elaterium)

Xicoira (Cichorium intybus)

Herba berruguera (Heliptropium europaeum)

Cogombre amarg (Ecbalium elaterium)

Blet blanc (Chenopodium album)

Escabiosa (Scabiosa columbaria)

Morró (Stelaria media)

Vestal (Rhodometra sacraria)

EOL: The vestal

Vikipèdia: Vestal 

GEOMÈTRIDS

Roser var. "Perla de Montserrat"

Barrinadora del gerani o Papallona africana

Aligot comú

ALIGOT COMÚ (Buteo buteo)

Noms comuns: Àliga perdiguera, Miloca, Pilot, Àguila ratera















Sedentari

Descripció:
Rapinyaire gran, d'aspecte robust d'uns 55 cm de longitud i uns 135 cm d'envergadura. Coloració generalment brunenca excepte el pit, que pot varia entre ser pràcticament blanc o bé blanc-marronós i molt pigallat de negre o marró fosc. Cua ampla o en forma de ventall, amb una franja final negra.

En vol:
En vol es reconeix per les franges clares de la part inferior de les ales i per la forma de planar fent cercels. És típic veure'l aturat sobre un pal elèctric, on es pot observar una franja blanca més o menys marcada al pit.

Cant:
Té un reclam característic i repetitiu en to trist "quiu, quiu, quiu".

Hàbitat:
Comú en tota mena de zones obertes a condició que hi hagi un mínim d'arbres on niar i atalaiar-se per observar possibles preses. Es troba del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Tendència:

Al conjunt de Catalunya, des del punt de vista poblacional l'aligot es mantindria estable o hauria patit una petita regressió com a conseqüència de la pèrdua de parelles en zones obertes. Aquesta regressió no és major, ja que en part quedaria esmorteïda per l'estabilitat, o fins i tot possible increment, de la població que habita en sectors de muntanya. S'estima de 300 a 500 parelles.

Estatus i amenaces:
Proper a l'amenaça (NT). Els canvis en la densitat d'algunes espècies de presa com el conill han provocat disminucions de l'aligot.
L'aument i el tancament de la massa forestal comporta pèruda de zones de caça.
Els incendis forestals, localment poden afavorir l'espècie.
L'increment d'ús de pesticides en les tasques agrícoles pot perjudicar les poblacions a mitjà o llarg termini, ja que s'han constatat afectacions, degudes a processos de bioacumulació de tòxics en diversos teixits.
L'electrocució.

A Sant Quirze:

Pinsà comú

PINSÀ COMÚ (Fringilla coelebs)

Noms comuns: Fifrit, Pinsà favatx (els mascles), Pinsà (l'espècie o només les femelles)













Sedentari

Informació:
Ocell petit, d'uns 15 cm de longitud. Mascle amb el cap blavós, galtes i pit de color marró vermellós, dors bru i ales negres amb una franja blanca. Femella de color bru verdós apagat, amb les ales més fosques i amb una franja blanca.

En vol:
Identificable en vol, pel color verd del carpó i les ales negres amb la franja blanca. A l'hivern sol formar grans estols que davalles de l'alta muntanya vers la terra baixa.

Cant:
Té un reclam molt característic i continu "pinc, pinc, pinc, pinc". El cant és molt melòdic i constant "tsiu-tsiu-tsiu-tsiu-tsiu-tsiu-txurriutxu-txiu".

Hàbitat:
Viu en tota mena de boscos, preferentment humits, de muntanya mitjana. A l'hivern s'alimenta en guarets i zones de conreu de secà de terra baixa.

Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:

Falciot negre

FALCIOT NEGRE (Apus apus)

Noms comuns: Falzia, Falzilla, Falzillot, Falzina, Magall















Estival

Descripció:
Ocell petit i molt esvelt, d'uns 17 cm de longitud i uns 48 cm d'envergadura. Molt aerodinàmic, amb les ales llargues i estretes, acabades en punta. Cua profundament enforquillada. Coloració negra tret de la gola que és blanca.

En vol:
Vola a gran velocitat i s'assembla a una oreneta però té una silueta més estilitzada i la cua menys forcada, i no té franja pectoral negre com el ballester.

Cant:
Té un reclam estrident, consistent en un xiulet repetitiu, emès en vol: "tsiiii, tsiiii".

Hàbitat:
Ocell que originàriament feia colònies de cria en grans arbres, i que avui dia a Catalunya només cria a pobles i ciutats, a forats a prou alçada del terra com perquè no hi arribin els predadors.

Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:

Puput (Upupa epops)

PUPUT (Upupa epops)

Estival/Resident darrers anys a causa del Canvi Climàtic
Hàbitat: forats en talussos i vivendes deshabitades
Dieta: insectívor
Avistaments: camps i prop vivendes urbanes.

Noms comuns: Apuput, Gall faver, Pupuda, Putput






Estival, en general i hivernant a terra baixa.

Descripció:
Ocell de mida mitjana, d'uns 28 cm d'alçada i uns 46 cm d'envergadura. Apecte esvelt i molt característic: ales negres, amb franges blanques, pit i part superior del dors vermellós i cresta erèctil, vermellosa, amb els extrems negres. Bec llarg, prim i lleugerament corbat.


En vol:
És característic el seu vol, força pausat i baix, que recorda el d'una papallona. És un ocell molt vistós pels seus colors negres amb franges blanques a les ales.

Cant:
Emet un cant molt repetitiu de tres notes principalment "u-pu-pu-pu, u-pu-pu-pu".

Hàbitat:
Viu a tota mena de zones obertes, matollars, cultius herbacis i arboris de secà, i també a parcs urbans, evitant l'alta muntanya.

Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:

Blauet (Alcedo atthis)

BLAUET (Alcedo atthis)

Resident
Hàbitat: ambients aquàtics. Fa nius (forats en talussos prop dels corrents d'aigua)
Dieta: peixos sobretot
Avistaments: Riera de Can Barra, Can Feliu, Parc Morisques

(*) Bon bioindicador de la qualitat de l'aigua



Noms comuns: Arner, Botiguer, Dormissó, Martinet



Present tot l'any

Informació:
El Blauet és un ocell petit i compacte, d'uns 16 cm de longitud i uns 25 cm d'envergadura. Dors i part superio del cap de color blau turquesa brillant, amb iridisacions verd turquesa; pit, ventre i galtes ataronjades. Cua curta i bec llarg i robust.

En vol:
Quan està aturat destaca per la seva coloració vistosa i el seu cap desproporcionats. El seu vol és ràpid, baix i rectilini.

Cant:
Quan vola acostuma a emetre un sonor "sriii-sriii".

Hàbitat:
Viu a cursos d'aigua mínimament ben conservats i de prou mida perquè hi hagi peixos que arponeja amb el bec.A l'hivern se'l pot veure prop de la costa.

Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:

TERRIT BECPLANER (Eurynorhynchus pygmeus)

"Protoavis"

PROTOAVIS

Protoavis (meaning "first bird") is a problematic taxon of archosaurian known from fragmentary remains from Late Triassic Norian stage deposits near Post, Texas. Much controversy remains over the animal, and therer are many different interpretations of what Protoavis actually is. When it was first described, the fossils were described as bein from a promitive bird wiich, if the identification is valid, would push back avian origins some 60-75 million years. The original describer of Protoavis texensis, Sankar Chatterjee of Texas Tech University, interpreted teh type specimen to have come from a single animal, specifically a 35 cm tall bird that lived in what is now Texas, USA, around 210 miliion years ago. Thought it existed far earlier than Archaeopteryx, its skeletal structure is allegedly more bird-like. Protoavis has been reconstructed as a carnivorous bird that had teeth on the tip of its jaws and eyes located at the front of the skull, suggesting a nocturnal or crepuscular lifestyle. Reconstructions usually depict it with feathers found in some modern birds and non-avian dinosaurs. However, re-evaluation of the fossil material by subsequent authors such as Lawrence Witmer have been inclonclusive regarding wheteher or not these structures are actual quill knobs.
However, this descripiton of Protoavis assumes that Protoavis has been correctly interpreted as a bird. Almost all paleontologists doubt that Protoavis is a bird, or taht all remains assigned to it even come from a single species, because of the circumstances of its discovery and unconvincing avian synapomorphies in its fragmentary material.

[...]

Beauté d'eté

Beauty

Un estudi revela el procés de domesticació en els conills

Un estudi revela el procés de domesticació en els conills

• Els gens que controlen el desenvolupament i el sistema nerviós resultaren essencials durant la transformació que començà fa 1.400 anys.
• Aquest procés inhibeix la coneguda resposta per escapar davant l'assetjament d'àguiles imperials, linxs, guineus i humans.

Encara avui es desconeixen els canvis genètics que permeteren transformar animals salvatges en les seves variants domesticades. Un estudi internacional que compta amb la participació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha demostrat que per a la domesticació dels conills foren clau els gens que controlen el desenvolupament del cervell i el sistema nerviós. El treball es publica a la revista Science. 

La domesticació d'animals com gossos i bestiar (vacú, oví, caprí i porcí) començà fa entre 9.000 i 15.000 anys.. No obstant això, en le cas dels conills aquesta es produí molt més tard, fou en els monestirs del sud de França fa poc  més de 1.400 anys. Per aquell temps el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) es trobava principalent a la Península Ibèrica i el sud de França, i se sosté que la seva domestiscacio es degué a que l'esglesia els considerà aptes per consumir durant la Quaresma.

Segons assenyalen els investigadors, eixsteixen tres raons principals per les que s'ha seleccionat aquest animal per a estudial el procés genètic de domesticació: s'ha produït recentment, se sap on va ocórrer, i la regió encara està densament poblada de conills salvatges. "Cap estudi previ sobre domesticació animal ha observat tan detalladament la variació genètica de l'espècia salvatge ancestral", expliquen.

Com a referència per a aquest treball s'ha seqüenciat el genoma d'un conill domèstic, i després s'ha comparat amb els de conills domèstics de sis races diferents i amb els conills salvatges originaris de catorze llocs diferents de la Península Ibèrica iel sud de França. Així, els exemplars salvatges tenen una tendència a escapar, ja que en un entorn natural són assetjats per més d'una quarentena d'espècies animals i a més caçats pels humans. Això els fa romandre en alerta i tenir una ràpida capacitat de reacció per a sobreviure en llibertat. Fruit de l'evolució a llarg dels anys, els domèstics no mostren aquest comportament.

Petits canvis en molts gens.

Charles Darwin escrigué a l'Origen de les espècies que "...cap animal és més difícil de domesticar que els joves de conill silvestre ("gazapo"); i gairebé cap animal és més dòcil que el jove de conill domèstic". El naturalista britànic emprà animals domèstics com a prova de què és possible canviar fenotips a través de la selecció natural. Ara, els científics han demostrat que la domesticació es produï principalment a través de petits canvis en molts gens i no de canvis dràstics en alguns d'ells.

L'equip d'investigadors trobà molt pocs exemples on una variant genètica comú en els conills domesticats hagués reemplaçat completament a la variant genètica present en els conills de bosc. A més, no van trobar cap exemple en el que un gen hagués sigut activat durant la domesticació del conill i, tanmateix, sí que trobaren molts més canvis en la part no codificant del genoma que en les parts del genoma que es tradueixen a proteïnes.

"Els resultats que tenim són molt clars. La diferència entre el conill salvatge i el domèstic no consisteix en els gens sinó en el temps d'activació i la dosi de proteïnes que els gens codifiquen en cada cèl·lula diferent", apunten els científics.

L'estudi també ha revelat que els gens que han sofert mutacions i que influiren en la domesticació es troben expressats majoritàriament en teixits relacionals amb el desenvolupament del cervell i el sistema nerviós, el que recolza els seus descobriments.

El conill de bosc és una espècie que presenta una gran capacitat de polimorfismes entre els que es troben un gran nombre de variants afavorides durant el procés de domesticació, segons apunta el treball. L'acumulació de molts d'aquests canvis al voltant de cert tipus de gens, inhibí la seva coneguda resposta per a escapar, un dels canvis de fenotip més "llamatius" en l'evolució del conill domesticat. Els investigadors creuen que s'han donat processos similars en altres animals domèstics o de granja, fins i tot en els éssers humans.

Assenyala el cienític del CSIC Rafael Villafuerte, de l'Instituto de Estudios Sociales Avanzados, que en l'actualitat està sorgint un important problema de conservació dels conills de bosc. "Al ser aquests la base principal de la dieta d'un bon nombre de depredadors (molts amenaçats d'extinció a la Península, la facilitat de producció de formes domèstiques fenotípicament similars als silvestres fa que cada vegada més siguin alliberades al medi natural, i malgrat la seva menor capacitat de sobreviure a la naturalesa, generen un important problema de conservació", apunta. L'estudi d'aquesta realitat serà un dels següents passos en la investigació.

M. Carneiro, C.J. Rubin, F. di Palma, F.W.Albert, J. Alföldi, A. Martínez Barrio, G. ielberg, N. Rafat, S. Sayyab, J.Turner-Maier, S. Younis, S.Alfonso, B. Aken, J.M. Alves, D.Barrell, G. Bolet, S. Boucher, H.A.Urbano, R.Campos, J.L.Chang, V.Duranthon, L. Fontanesi, H. Garreau, D. Heiman, J.Johnson, R.G.Mage, Z.Peng, G. Queney, C.Rogel-Gaillard, M.Ruffier, S.Searle, R. Villafuente et al. Rabbit genome analysis reveles a polygenic basic for phenotypic change during domestication. Science. DOI: 10.1126/science.1253714

Font origial: CSIC
<http://www.csic.es>

TÒDID DE JOHNSON

"TÒDID DE JOHNSON" (Poecilotriccus luluae) - [SACC: South American Classification Commitee, 2003]
En relació a: N. K. Johnson & R. E. Jones, 2001

Altra nomenclatura:
· Lulu's tody-flycatcher
· Johnson's tody-flycatcher
· Lulu's tody-tyrant

IUCN: Endangered (En perill)
Endèmic: Terres altes de l'Amazonia i San Martín, Perú

http://www.birds.cornell.edu/citsci/wp-content/uploads/2014/07/humm-l.jpg

http://www.birds.cornell.edu/citsci/wp-content/uploads/2014/07/humm-p.jpg

MOSCA TIGRE (Eristalinus taeniops)

MOSCA TIGRE (Eristalinus taeniops)
Família: Sírfids

On the Structural Stability of Mutualistic Systems

Citació bibliogràfica: 

Rudolf P. Rohr, Serguei Saavedra, Jordi Bascompte.  On the Structural Stability of Mutualistic Systems. Science. 

DOI: 10.1126/science.1253497

Font: CSIC