ALIGOT COMÚ (Buteo buteo)
Noms comuns: Àliga perdiguera, Miloca, Pilot, Àguila ratera
Sedentari
Descripció:
Rapinyaire gran, d'aspecte robust d'uns 55 cm de longitud i uns 135 cm d'envergadura. Coloració generalment brunenca excepte el pit, que pot varia entre ser pràcticament blanc o bé blanc-marronós i molt pigallat de negre o marró fosc. Cua ampla o en forma de ventall, amb una franja final negra.
En vol:
En vol es reconeix per les franges clares de la part inferior de les ales i per la forma de planar fent cercels. És típic veure'l aturat sobre un pal elèctric, on es pot observar una franja blanca més o menys marcada al pit.
Cant:
Té un reclam característic i repetitiu en to trist
"quiu, quiu, quiu".
Hàbitat:
Comú en tota mena de zones obertes a condició que hi hagi un mínim d'arbres on niar i atalaiar-se per observar possibles preses. Es troba del nivell del mar fins a l'alta muntanya.
Tendència:
Al conjunt de Catalunya, des del punt de vista poblacional l'aligot es mantindria estable o hauria patit una petita regressió com a conseqüència de la pèrdua de parelles en zones obertes. Aquesta regressió no és major, ja que en part quedaria esmorteïda per l'estabilitat, o fins i tot possible increment, de la població que habita en sectors de muntanya. S'estima de 300 a 500 parelles.
Estatus i amenaces:
Proper a l'amenaça (NT). Els canvis en la densitat d'algunes espècies de presa com el conill han provocat disminucions de l'aligot.
L'aument i el tancament de la massa forestal comporta pèruda de zones de caça.
Els incendis forestals, localment poden afavorir l'espècie.
L'increment d'ús de pesticides en les tasques agrícoles pot perjudicar les poblacions a mitjà o llarg termini, ja que s'han constatat afectacions, degudes a processos de bioacumulació de tòxics en diversos teixits.
L'electrocució.
A Sant Quirze:
.jpg)
