Grues vs Cigonyes

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

TRITÓ DEL MONTSENY (Calotriton arnoldi) - Endemisme

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)

Projecte de reintroducció de cent exemplars 

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d'amfibi, que fou descoberta a finals del 2005[2] i es considera l'única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya i actualment està en perill d'extinció.[3][4]

La determinació de la nova espècie ha estat treballada pels biòlegs Salvador Carranza (investigador del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona) i Fèlix Amat (investigador de l'àrea d'herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers), amb estudis efectuats el 2002 (emmarcats en el Pla de Seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny), de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN (diferenciació genètica), que permeten assegurar que el tritó del Montseny té característiques biològiques diferenciades a la resta de catalogades com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society.

Filogenèticament l'amfibi més proper és el tritó pirinenc (Calotriton asper), espècie observada per primera vegada al Massís del Montseny al 1979.

Font: Vikipedia

Tendència i estat

Tendència: en decreixement
Estat UICN: En perill crític (Critically endangered)

Font: www.eol.org

La Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus)

MALLERENGA BOREAL (Poecile hudsonicus)

Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus)

La Mallerenga boreal, com el seu nom indica, és un ocell resident al clima boreal anomenat també clima subàrtic.

L'escalfament global afecta ineludiblement el seu hàbitat natural i tot i que encara no és una espècie amenaçada segons la UICN, pot passar a ser-ho.

Vegetació típica boreal:

Coníferes
Làrix
Falgueres
Molses

Mallerenga boreal (Poecile hudsonicus

Encyclopedia of Life

Afectació del canvi climàtic a la mallerenga boreal

"El Tallarol de casquet i el Vesc"

El tallarol de casquet i el vesc

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Resulta que el Tallarol de casquet és un ocell migrant a Anglaterra, i fins ara es creia que parts ingents d'aquesta població arribaven a Anglaterra a l'estiu provients de latituds més baixes.

Però darrerament s'ha observat que molts Tallarols de casquet es queden a hivernar.

Gràcies a l'anellament científic s'ha pogut conèixer que en realitat, la població hivernant de Tallarol de Casquet prové de latituds més altes, com Alemanya.

Vesc (Viscum album)

Una conseqüència d'aquest fet és que el Vesc, planta hemiparàsita amb uns fruits carnosos, baies, de color blanc, són ingerits per aquesta població de Tallarols de casquet hivernants, i amb la ingesta, dispersen les llavors de manera que s'ha vist incrementada la quantitat de Vesc als boscos d'Anglaterra.

De fet, s'ha vist que no només els Tallarols de casquet actuen com a agents de dispersió del Vesc, perquè aquests mengen les baies però no les llavors, en canvi els Tords, sí que s'empassen les llavors i les dispersen amb els excrements.

Si aquests cauen en petits promontoris de l'escorça dels arbres, afavoreixen el seu creixement.

Font: Mistletoe's spread boosted by blackcaps

TALLAROL ESPARVERENC (Sylvia nisoria)

Bio-Foto.com

TALLAROL ESPARVERENC (Sylvia nisoria)

L 15,5-17 cm

Cria a arburstos alts amb arbres disperso a terrenys oberts, però també a clarianes arbustives de boscos oberts; comparteix hàbitat amb l'escorxador. Estival. A la península Ibèrica i a les Illes Balears és accidental, amb dos registres homologats abans del 2008. Tímid, se'l pot veure volant entre arbustos, i a la primavera en el seu cant de vol quasi horitzontal.

Identificació: Tallarol gran i de cua llarga. Cobertores alars i terciàries amb vores més o menys pàl·lides. Blanc a les puntes de les rectiurs. --Mascles adults: iris groc brillant. Parts superiors, gris plom, més fosques al cap; voes blanques visibles a cobertores alars i tericiàries. Parts inferiors completament, estretament i profusament vermiculades de gris fosc. --Femelles adultes i mascles  com el mascle adutl però iris d'un groc una mica més apagat, parts superiors més gris marronós i barrde primer any;at de les parts inferiors no tan patent i complet (la femella del primer any quasi sense barres, amb un to més marró per damunt i l'iris marró groguenc). --Primera tardor: marró grisós per damunt, gris ocraci i sense barres per sota. Iris fosc. Es distingeix per vores gris ocari pàl·lid a terciàries i cobertores.

Veu: Reclam característic, un espetec sonor que s'esvaeix cap al final, un "trrrrr't't't't que recorda vagament un Pardal comú rondinaire; de vegades també s'afegeix al cant. Cant com el del Tallarol gros, però quasi sempre audiblement més dur i aspre, i amb un to una mica més alt. Encara més similar és el cant extàtic d'algunes Tallaretes vulgars, fet que obliga a escoltar el reclam espetegant o a veure l'ocell abans de poder identificar-lo amb certesa.

Font text: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània / Lars Svensson. -- Barcelona: Edicions Omega, 2010 -- ISBN: 978-84-282-1534-3

Biblioteca de la Biodiversitat (Biodiverstiy Library)

Ocells rars a Catalunya, 2009, 2010 i 2011

Ocells rars a Catalunya, 2009, 2010, 2011