domingo, 22 de junio de 2014
martes, 3 de junio de 2014
viernes, 23 de mayo de 2014
Ovelles de raça "Xisqueta" o "Pallaresa"
Les Garrigues
Secans de Lleida (Ponent)
Maig de 2004
L'ovella xisqueta o pallaresa és una raça d'ovella pròpia del Pirineu Català, i concretament del Pallars i l'Alta Ribagorça.
[...]
Ovella xisqueta [Generalitat de Catalunya]
Ovella xisqueta [Vikipèdia]
martes, 10 de diciembre de 2013
MALLERENGA CUALLARGA
Aegithalos caudatus
Cuallarg, Cueta llarga, Primavera cuallarga, Senyoreta
Hom la considera com una espècie totalment sedentària a Catalunya i Andorra, però durant els mesos en què no s'ocupa de la tasca de la nidificació, porta a terme curts desplaçaments per les rodalies de l'àrea de cria, generalment en estols de nombre variable d'individus. També poden, en ocasions, fer-ho conjuntament amb altres espècies, com per exemple el Raspinell comú (Certhia brachydactila), el Bruel (Regulus ignicapillus) o junt amb altres espècies de mallerengues (Parus spp.).
És versemblant que la Mallerenga cuallarga pugui ésser capaç de realitzar moviments de certa consideració, principalment a la regió pirinenca, per motius de caràcter climàtic.
Els primers dies de març les mallerengues cuallargues ja poden haver començat la construcció del seu niu singular, que tan pot ser situat en un arbre com en esbarzers.
La Mallerenga cuallarga comença la posta dels ous els darrers dies de març o durant la primera quinzena d'abril, posteriorment pot tenir lloc una posta de reemplaçament.
Biometrai del ous: 81 ous del Penedès. Mitjana: 14,45x11,00. Mides extremes: 16,60 - 13,50x11,90 - 10,10.
Nombre d'ous per posta: 18 postes del Penedès, Guilleries i Maresme. Mitjana: 8,38; 4 ous: 1, 6 ous: 1, 7 ous: 1, 8 ous: 4, 9 ous: 9, 10 ous: 1 i 11 ous: 1.
La Mallerenga cuallarga és una espècie forestal per excel·lència. La trobem tant en els boscos propers a les costes com a la serralada pirinenca, i és abundant a toa mena de boscos amb densa vegetació i en arbredes properesa als rius, però és també prou freqüent que nidifiqui en l'ampli ventall de boscos de coníferes que ocupen bona part dels terrenys forestals del país. Tampoc no és rar que criï en alzinars, rouredes i, àdhuc, en fagedes.
Tant el mascle com la femella cooperen en la construcció del niu, que té una forma ovoide i un forat que servei d'entrada en una part lateral superior.
Comparativament amb la mida de l'ocell, el niu té una grandària considerable. Els materials que serveixen per a la construcció de les parts exteriors són moltes i líquens; tot el conjunt fa que sigui molt difícil de localitzar-lo i moltes vegades passa desapercebut. L'interior del niu és tapissat amb llana i plomes.
La mallerenga cuallarga, pot ésser, en ocasions, i es pecialment durant l'època de nidificació, d'alguna manera dificultosa de localitzar; tant el cant, que és molt apagat, com el niu que és molt mimètic, poden ésser circumstàncies que expliquin, en part, que a bastants de les quadrícules UTM no se l'hagi localitzat com a nidificant segur.
Tenint en compte això i les dades expressades en el mapa de distribució, creiem que la Mallerenga cuallarga cria a totes les comarques de Catalunya i al Principat d'Andorra. Cal destacar, però, l'absència en les quadrícules on no es troben masses forestals: bona part de la plana de Lleida, el delta de l'Ebre, la plana de l'Alt Empordà i l'estatge alpí d'algunes comarques dels Pirineus.
Vicenc Bros
miércoles, 4 de diciembre de 2013
ÀGUILA MARCENCA
Circaetus gallicus
Migrant: en pas a la primavera (prenupcial) i en pas a la tardor (postnupcial)
Hàbitat: forestal (boscos, niu en forma de plataforma, pon 1 ou = 1 poll)
Dieta: sobretot serps, però també en menor proporció llangardaixos i granontes
Avistament: Serra de Galliners
Els juvenils d'àliga marcenca canvien la dieta durant la migració
Font: CSIC
martes, 3 de diciembre de 2013
PARÀSITS
Haemosporidian parasitism in the blackcap Sylvia atricapilla in relation to spring arrival and body condition
Parasites can exert strong selection on hosts. Throughout the year migrants are exposed to different sets of parasites, which may affect life history traits such as migratory schedules. Here, we studied the relationship between parasite infection and arrival date of blackcaps Sylvia atricapilla to their breeding grounds in Germany throughout a period of six years (2007–2012). We used two data sets, one that included all blackcaps and one that included only recaptured birds. We assesed whether parasites influence spring arrival to breeding grounds, and for the recaptured data set, we analysed temporal variation in parasitism (i.e. infection status and parasitaemia) throughout the breeding season. We used both microscopy and PCR (a fragment of ˜ 479 bp of the mtDNA cyt b) to determine haemosporidian infection. Blackcaps were mostly infected with Haemoproteus parabelopolskyi (lineages SYAT01 and SYAT02). Infection status, but not parasitaemia, was constant through time for individual birds; meaning that once a bird is infected, it most likely will retain the infection for life. We found that infection by haemosporidian parasites has no relationship to arrival date in this blackcap population; however, infection by H. parabelopolskyi has a marginally significant effect on arrival date of recaptured blackcaps, somewhat delaying their arrival to breeding grounds. Birds captured later in the season were more likely to be infected than those from early spring, and parasitaemia was frequently lower in birds captured earlier in the season compared to those captured later (summer).
Santiago-Alarcon, D., Mettler, R., Segelbacher, G. and Schaefer, H. M. (2013), Haemosporidian parasitism in the blackcap Sylvia atricapilla in relation to spring arrival and body condition. Journal of Avian Biology, 44: 521–530. doi: 10.1111/j.1600-048X.2013.00181.x
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)