Papallones - Can Vilà, 19/7/2015

Argentada comuna (Pararge aegeria)

Bruna boscana (Pararge aegeria)

Faune gran (Hipparchia fagi)

Blaveta de l'heura (Celastrina argiolus)

Biomassa

Biomassa, energia continguda, en pins, d'una cinquantena d'anys mínim. Energia eòlica desfermada en la ventada de desembre 2014. Energia mecànica per retirar la biomassa caiguda. Energia fòssil del combustible que proporciona l'energia mecànica. Energia calorífica que proporciona la combustió aeròbica de la biomassa. Diòxid de carboni que retorna a l'atmosfera. Fotosíntesi que fixarà el diòxid de carboni en els arbres que han quedat drets. Cicle del carboni, cicle de l'aigua.

Evapotranspiracio positiva. Pluges a la tardor. Hidratació del sòl. Temperatures suaus, bolets. Estació freda, hivern. Pèrdua o no pèrdua de fulles. Augment hores de sol, més llum, més temperatura. Germinació de llavors, rebrotament. Captació de co2, carboni, alliberament d'oxigen.

Afavoriment de la disminució efecte hivernacle. Naixement invertebrats. Mudes d'hivern, mudes de cria. Cria, criança. Depredació d'invertebrats, micromamífers. Cadena tròfica a màxim rendiment/explotació. Màxims nivells de transformació d'energia. L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma.

Papallones - Can Vilà

Fotos: extretes totes de la Wikipedia.
<http://www.wikipedia.org> [5/7/2015]

Damer de la Centàurea (Melitaea phoebe)

Cleòpatra (Gonepterix cleopatra)

Escac ibèric (Melanargia lachesis)

Marroneta de l'alzina (Satyrium esculi)

Angelet (Leptidea sinapis)

Papallona zebrada (Iphiclides podalirius)

BIOGRAFIA - BOTÀNICA

Joseph Dalton Hooker

Sir Joseph Dalton Hooker membre de la Royal Society (Halesworth, Suffolk, 30 de juny de 1817 - Sunningdale, Berkshire, 10 de desembre de 1911) va ser un explorador i botànic anglès. Hooker va ser un dels fundadors de la geobotànica i va ser amic íntim de Charles Darwin. Dirigí els Reials Jardins Botànics de Kew durant vint anys, succeint al seu pare, William Jackson Hooker, i va rebre els honors més alts de la ciència britànica.

Estudià medicina a la Unviersitat de Glasgow on es doctorà el 1839. Serví com a metge a l'armada britànica i acompanyà al capità James Clark Ross a l'expedició antàrtica, de 1839-1843, per arribar al pol sud magnètic a bord del vaixell Erebus. En el viatge de tornada van visitar i recollir plantes de Madeira, Tenerife, Cap Verd, Trinidade est de Brasil, Santa Helena, i el Cap de Bona Esperança. A partir d'aquí van visitar les illes Crozet, illes Kerguelen i Nova Zelanda. Va publicar entre 1846 i 1847 Flora antarctica on descriu la flora de les illes i la seva relació amb la fitogeografia.

Enllaç a Vikipedia

Charles Darwin  (1809-1882) with sir Charles Lyell (1797-1875)
and Joseph Dalton Hooker (1817-1911) by Victor Eustaphieff 

Font: Biodiversity Heritage Library

VIOLER (Matthiola incana)

VIOLER (Matthiola incana)

Matthiola incana (L.) R. Br. subsp. incana; violer - Planta +- tomentosa i blanquinosa; tija +- llenyosa, afil·la i coberta de cicatrius foliar a la part inferior; raïm multiflor; flors flairoses; sèpals de 13-14 mm; pètals purpuris, rosa o balncs; síliqües amb 3 apèndix apicals curs. Ch(Th). 2-6 dm. IV-VII. La var. annua (L.) R. Br. [anual; flors de coloracions variades] és cultivada als jardins i rarament apareix subspontània.

Vegetació ruderal, sobretat de les parets. Contr. medit. marít. Parietarietalia. PCat: De t. ruscínic al t. catalanídic C. PVal: T. mediovalentí. IBal: General. 0-50 m.r. -- Plurireg. (Med. - Atl.)

Oriol de Bolòs et al. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1990. ISBN: 84-706-400-3

Estado de las áreas protegidas de España 2013

Estado de las áreas protegidas de España 2013

"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"

"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"

La preocupació generalitzada pels efectes que els canvis ambientals globals com la destrucció dels hàbitats i el canvi climàtic puguin tenir sobre la biodiversitat ha generat un gran interès per investigar els mecanismes que permeten a les espècies fer front als canvis en el seu nínxol ecològic.

Font imatge: Daniel Sol

Font principal: CREAF / <http://www.creaf.cat> / [Consulta: 28/12/2014]

"Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i uns quants guanyadors?"