La immunitat de les plantes (3/2/2016)

La immunitat de les plantes

Turó de peus negres

Turó de peus negres (Mustela nigripes) - Família Mustelidae

El Turó de peus negres és un mustèl·lid extint en estat salvatge, propi de les praderies nordamericanes, i que des de la dècada dels anys noranta se n'estan criant i alliberant per tal de reforçar les poblacions que van estar a punt d'extingir-se.

Actualment el seu estatus de conservació és segons UINC: Vulnerable (VU).

Ànec glacial (6/1/2016)

Ànec glacial (Clangula hyemalis) - [Biomes terrestres: tundra i taiga; Biomes aquàtics: pelàgics, llacs i estanys, costes i aigües salobres]

Estat de conservació:

Pel que sembla, en tres dècades, la població d'Amèrica del Nord ha disminuït a la meitat. Les prinicals amenaces són la contaminació per combustibles fòssils, drenatge i fracking i destrucció dels ambients de cria dels exemplars adults. També s'han detectat casos de mortalitat per mercuri, vessaments de petroli i enredament a xarxes de pesca.

L'ànec glaciar també pateix baixes per còlera aviària i és sensible a la grip aviària.

Sembla doncs que l'estatus sigui més procliu a considerar-lo vulnerable.

http://animaldiversity.org/accounts/Clangula_hyemalis/#conservation_status
<http://animaldiversity.org/accounts/Clangula_hyemalis/…>

De set cerques de l'estat de conservació a la wikipèdia (catalana, espanyola, anglesa, francesa, italiana, polonesa i russa), quatre indiquen un estat vulnerable (VU) i tres un estat de mínim risc (LC).

Picot escapulari (6/1/2016)

Picot escapulari (Colaptes auratus auratus, Linnaeus, 1758) - [Amèrica del Nord: Alaska, Canadà, Estats Units, Mèxic, Antilles i Amèrica central)
Estat de conservació (UICN): risc mínim (LC)

Eurilàmid de pit platejat (5/1/2016)

Eurilàmid de pit platejat (Serilophus lunatus)
Ordre: Passeriforme
Família: Eurylaimidae
Gènere: Serilophus (Swainson, 1837) [Monotípic]

Be de Berberia o arruí (27/1/2016)

Arruí o be de Berberia (Ammotragus lervia)

És un bòvid de la subfamília Caprinae, de la qual s'han descrit sis subespècies diferents. És natiu de les zones rocoses del Sàhara i el Magreb, però ha estat introduït a Nord-amèrica, el sud d'Europa i altres llocs. Els mascles de l'espècie solen tenir una longitud de 165 cm, amb un pes de fins a 145 kg. El seu pelatge de color rogenc és molt curt, a excepció de la cua i la seva densa barba. Ambdós sexes presenten aquesta barba i banyes corbes, tot i que les banyes dels mascles acostumen a ser una mica més llargues. El be de Berberia es mostra més actiu en les hores més fresques del dia, movent-se en  solitari o petits grups. Té un pas realment segur tant en terrenys lliscants com rocosos. La seva dieta està composta per líquens, herbes i arbusts. L'aparellament pot produir-se en qualsevol època de l'any; el més freqüent és entre els mesos de setembre i novembre. Després de 160 dies de gestació, la femella acostuma a donar a llum tan sols una cria, l'esperança de vida de la qual és d'uns 20 anys.

Estat de conservació IUCN: Vulnerable (VU)

Tórtora rogenca (5/1/2016)

Tórtora rogenca (Streptopelia orientalis) - Raresa a Europa

Segona observació (per part del mateix ornitòleg) d'un exemplar de Tórtora rogenca, de la qual arriba a afirmar que es tracta de la subespècie meena.

Viu en boscos i sabanes d'Àsia Central i Meridional, des del Kazakhstan, Mongòlia, sud de Sibèria, Sakhalín i Japó, cap al sud, a través de Xina i Tibet, fins al nord de l'Afganistan i de Pakistan, Índia, Bangla Desh, Birmània, Taiwan, Hainan i nord d'Indoxina.

La Tórtora rogenca, es considera una raresa a les nostres latituds, tot i que s'estén fins a Centreeuropa i alguns exemplars hagin arribat, tot migran a latituds més baixes ara hivern, fins a les Illes Fèroe (Dinamarca).

La Tórtora comú (Streptopelia turtur) té una fenologia de tipus estival (només present a l'estiu) a Catalunya i la península i la Tórtora turca (Streptopelia decaocto), està sedimentant i en expansió a Catalunya fins a assolir la categoria de resident.