sábado, 27 de septiembre de 2014

27/9/2014

Aus:
Certhia brachydactyla

Raspinell (Certhia brachidactyla) < 2
Garsa (Pica pica) < 2
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) n
Cadernera (Carduelis carduelis) 1
Cotorreta de pit gris (Miopsitta monachus) <12
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) <3
Tudó (Columba palumba) <2
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) <1



Papallones:
Coure comú (Lycaenas plaeas)

Safranera de l'alfals (Colia croceus)
Blanqueta de la col (Pieris rapae)
Coure comú ( Lycaena phlaeas) 








Botànica:
Cogombre amarg (Ecbalium elaterium)

Xicoira (Cichorium intybus)
Herba berruguera (Heliptropium europaeum)
Cogombre amarg (Ecbalium elaterium)
Blet blanc (Chenopodium album)
Escabiosa (Scabiosa columbaria)
Morró (Stelaria media)









martes, 23 de septiembre de 2014

Aligot comú

ALIGOT COMÚ (Buteo buteo)

Noms comuns: Àliga perdiguera, Miloca, Pilot, Àguila ratera















Sedentari

Descripció:
Rapinyaire gran, d'aspecte robust d'uns 55 cm de longitud i uns 135 cm d'envergadura. Coloració generalment brunenca excepte el pit, que pot varia entre ser pràcticament blanc o bé blanc-marronós i molt pigallat de negre o marró fosc. Cua ampla o en forma de ventall, amb una franja final negra.

En vol:
En vol es reconeix per les franges clares de la part inferior de les ales i per la forma de planar fent cercels. És típic veure'l aturat sobre un pal elèctric, on es pot observar una franja blanca més o menys marcada al pit.

Cant:
Té un reclam característic i repetitiu en to trist "quiu, quiu, quiu".

Hàbitat:
Comú en tota mena de zones obertes a condició que hi hagi un mínim d'arbres on niar i atalaiar-se per observar possibles preses. Es troba del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Tendència:

Al conjunt de Catalunya, des del punt de vista poblacional l'aligot es mantindria estable o hauria patit una petita regressió com a conseqüència de la pèrdua de parelles en zones obertes. Aquesta regressió no és major, ja que en part quedaria esmorteïda per l'estabilitat, o fins i tot possible increment, de la població que habita en sectors de muntanya. S'estima de 300 a 500 parelles.

Estatus i amenaces:
Proper a l'amenaça (NT). Els canvis en la densitat d'algunes espècies de presa com el conill han provocat disminucions de l'aligot.
L'aument i el tancament de la massa forestal comporta pèruda de zones de caça.
Els incendis forestals, localment poden afavorir l'espècie.
L'increment d'ús de pesticides en les tasques agrícoles pot perjudicar les poblacions a mitjà o llarg termini, ja que s'han constatat afectacions, degudes a processos de bioacumulació de tòxics en diversos teixits.
L'electrocució.

A Sant Quirze:

Pinsà comú

PINSÀ COMÚ (Fringilla coelebs)

Noms comuns: Fifrit, Pinsà favatx (els mascles), Pinsà (l'espècie o només les femelles)













Sedentari

Informació:
Ocell petit, d'uns 15 cm de longitud. Mascle amb el cap blavós, galtes i pit de color marró vermellós, dors bru i ales negres amb una franja blanca. Femella de color bru verdós apagat, amb les ales més fosques i amb una franja blanca.

En vol:
Identificable en vol, pel color verd del carpó i les ales negres amb la franja blanca. A l'hivern sol formar grans estols que davalles de l'alta muntanya vers la terra baixa.

Cant:
Té un reclam molt característic i continu "pinc, pinc, pinc, pinc". El cant és molt melòdic i constant "tsiu-tsiu-tsiu-tsiu-tsiu-tsiu-txurriutxu-txiu".

Hàbitat:
Viu en tota mena de boscos, preferentment humits, de muntanya mitjana. A l'hivern s'alimenta en guarets i zones de conreu de secà de terra baixa.


Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:

Falciot negre

FALCIOT NEGRE (Apus apus)

Noms comuns: Falzia, Falzilla, Falzillot, Falzina, Magall















Estival

Descripció:
Ocell petit i molt esvelt, d'uns 17 cm de longitud i uns 48 cm d'envergadura. Molt aerodinàmic, amb les ales llargues i estretes, acabades en punta. Cua profundament enforquillada. Coloració negra tret de la gola que és blanca.

En vol:
Vola a gran velocitat i s'assembla a una oreneta però té una silueta més estilitzada i la cua menys forcada, i no té franja pectoral negre com el ballester.

Cant:
Té un reclam estrident, consistent en un xiulet repetitiu, emès en vol: "tsiiii, tsiiii".

Hàbitat:
Ocell que originàriament feia colònies de cria en grans arbres, i que avui dia a Catalunya només cria a pobles i ciutats, a forats a prou alçada del terra com perquè no hi arribin els predadors.



Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:

miércoles, 17 de septiembre de 2014

Puput (Upupa epops)

PUPUT (Upupa epops)

Estival/Resident darrers anys a causa del Canvi Climàtic
Hàbitat: forats en talussos i vivendes deshabitades
Dieta: insectívor
Avistaments: camps i prop vivendes urbanes.

Noms comuns: Apuput, Gall faver, Pupuda, Putput






Estival, en general i hivernant a terra baixa.

Descripció:
Ocell de mida mitjana, d'uns 28 cm d'alçada i uns 46 cm d'envergadura. Apecte esvelt i molt característic: ales negres, amb franges blanques, pit i part superior del dors vermellós i cresta erèctil, vermellosa, amb els extrems negres. Bec llarg, prim i lleugerament corbat.


En vol:
És característic el seu vol, força pausat i baix, que recorda el d'una papallona. És un ocell molt vistós pels seus colors negres amb franges blanques a les ales.

Cant:
Emet un cant molt repetitiu de tres notes principalment "u-pu-pu-pu, u-pu-pu-pu".

Hàbitat:
Viu a tota mena de zones obertes, matollars, cultius herbacis i arboris de secà, i també a parcs urbans, evitant l'alta muntanya.



Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:


Blauet (Alcedo atthis)

BLAUET (Alcedo atthis)

Resident
Hàbitat: ambients aquàtics. Fa nius (forats en talussos prop dels corrents d'aigua)
Dieta: peixos sobretot
Avistaments: Riera de Can Barra, Can Feliu, Parc Morisques

(*) Bon bioindicador de la qualitat de l'aigua



Noms comuns: Arner, Botiguer, Dormissó, Martinet



Present tot l'any

Informació:
El Blauet és un ocell petit i compacte, d'uns 16 cm de longitud i uns 25 cm d'envergadura. Dors i part superio del cap de color blau turquesa brillant, amb iridisacions verd turquesa; pit, ventre i galtes ataronjades. Cua curta i bec llarg i robust.

En vol:
Quan està aturat destaca per la seva coloració vistosa i el seu cap desproporcionats. El seu vol és ràpid, baix i rectilini.

Cant:
Quan vola acostuma a emetre un sonor "sriii-sriii".

Hàbitat:
Viu a cursos d'aigua mínimament ben conservats i de prou mida perquè hi hagi peixos que arponeja amb el bec.A l'hivern se'l pot veure prop de la costa.



Tendència:

Estatus i amenaces:

A Sant Quirze:

TERRIT BECPLANER (Eurynorhynchus pygmeus)


lunes, 15 de septiembre de 2014

"Protoavis"

PROTOAVIS

Protoavis (meaning "first bird") is a problematic taxon of archosaurian known from fragmentary remains from Late Triassic Norian stage deposits near Post, Texas. Much controversy remains over the animal, and therer are many different interpretations of what Protoavis actually is. When it was first described, the fossils were described as bein from a promitive bird wiich, if the identification is valid, would push back avian origins some 60-75 million years. The original describer of Protoavis texensis, Sankar Chatterjee of Texas Tech University, interpreted teh type specimen to have come from a single animal, specifically a 35 cm tall bird that lived in what is now Texas, USA, around 210 miliion years ago. Thought it existed far earlier than Archaeopteryx, its skeletal structure is allegedly more bird-like. Protoavis has been reconstructed as a carnivorous bird that had teeth on the tip of its jaws and eyes located at the front of the skull, suggesting a nocturnal or crepuscular lifestyle. Reconstructions usually depict it with feathers found in some modern birds and non-avian dinosaurs. However, re-evaluation of the fossil material by subsequent authors such as Lawrence Witmer have been inclonclusive regarding wheteher or not these structures are actual quill knobs.
However, this descripiton of Protoavis assumes that Protoavis has been correctly interpreted as a bird. Almost all paleontologists doubt that Protoavis is a bird, or taht all remains assigned to it even come from a single species, because of the circumstances of its discovery and unconvincing avian synapomorphies in its fragmentary material.
[...]