FALÇÓ
FALÇÓ m.
|| 1. imatge Eina que té la mateixa forma que una falç, però més petita i de fulla més robusta, i serveix per a segar herba (Pobla de L., Ripoll, St. Feliu de C., Plana de Vic, Granollers, Tremp, Balaguer, Fraga, Ll., Tortosa, Freginals, Mall., Men.); cast. falce. A certes comarques el falçó d'herba té dents; a Catalunya occidental, generalment té el tall llis.
|| 2. Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts (val.); cast. podón.
|| 3. Ganivet molt corbat i petit, que serveix per a veremar o tallar els raïms (Penedès, Igualada, Pla d'Urgell. Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Crevillent, El Pinós); cast. hocino, honcejo. Item dos falçons de venemar, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Semblava que demanés el falçó dels veremadors, Caselles Mult.28. a) Falçó d'empeltar: ganivet corbat que serveix per a fer l'agulleta per als empelts (Pla d'Urgell).
Fon.: fəɫsó, fəwsó (or.); faɫsó (occ., val.): fəwsó, fəwzó (mall., men.).
Intens.:—a) Augm.: falçonàs.—b) Dim.: falçonet, falçoneu, falçoniu.—c) Pejor.: falçonot.
Etim.: derivat dim. de falç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario