Parus major
Capellana, Primavera de ratlla, Ricadama, Tintipella, Xinxarella
La podem trobar pràcticament arreu de Catalunya i Andorra en qualsevol època de l'any. No presenta moviments migratoris, i s'observen només petits desplaçaments locals durant els períodes més desfavorables per trobar aliment. La primera posta s'inicia ja el mes de març i finalitza el més d'abril; la segona posta es dóna durant el mes de maig i s'allarga la cria fins al juliol. Eixisteixen però, dades de niu amb cries en el mes d'agost. En alguns casos hem comprovat una tercera posta de reposició, encara que el fet normal són dues postes a l'any. A les zones càlides la cria s'inicia abans que en les parelles de més a l'interior.
Biometria dels ous: 84 ous del Penedès i Barcelonès. Mitjana: 17,56x13,51. Mides extremes: 19,30 - 16,50x14,55 - 12,10.
Nombre d'ous per posta: 73 postes del Barcelonès, Penedès, Gironès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, la Noguera, Berguedà i Andorra.
Mitjana: 6,10; 3 ous: 4, 4 ous: 8, 5 ous: 17, 6 ous: 14, 7 ous: 14, 8 ous: 9 i 9 ous: 7.
Pot fer el niu en una gran varietat de llocs, des del forat d'un arbre a una cavitat existent a la paret d'un habitatge humà, o aprofitar amb èxit els nius artificials que acostumen a situar-se en boscos i jardins, ocupant-los en un elevat percentatge. És precisament aquesta instal·lació de caixes per a nidificar que li permet de colonitzar determinades àrees forestals amb arbres molt poc propensos a presentar cavitats que permetin la nidificació d'aquestes aus, com és el cas dels boscos de pins. Tant podem trobar-la en el lloc més espès del bosc, com a qualsevol plaça pública d'una ciutat o vila.
Aquesta plasticitat fa que sigui la Mallerenga carbonera una espècie amb distribució pràcticament uniform a casa nostra. Les poques quadrícules on no s'ha pogut detectar la seva presència, corresponen en general a indrets sense possibilitats de nidificació per a aquest ocell, com poden ésser part del delta de l'Ebre amb els arrossars, algunes zones costaneres, àrees de la plana lleidatana, o els cims més alts del nostre Pirineu. El fet que la seva nidificació no s'hagi pogut comprovar amb seguretat en alguns llocs de la nostra geografia, pot ésser degut, en algun cas, a la poca quantitat de prospeccions realitzades; no obstant això, es pot considerar que els indrets on s'han localitzat indicis de possible nidificació donen refugi a alguna parella reproductora, donada la facilitat d'adaptació ja esmentada de l'espècie.
No existeix fins el moment present cap avaluació quantitativa del nombre de parelles nidificants a Catalunya i Andorra, cosa que ens impedeix saber l'evolució històrica d'aquesta població i com l'han afectada les modificacions introduïdes en el medi per l'home (tales d'arbres, focs, repoblacions, assentaments humans, etc.).
Biometria dels ous: 84 ous del Penedès i Barcelonès. Mitjana: 17,56x13,51. Mides extremes: 19,30 - 16,50x14,55 - 12,10.
Nombre d'ous per posta: 73 postes del Barcelonès, Penedès, Gironès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, la Noguera, Berguedà i Andorra.
Mitjana: 6,10; 3 ous: 4, 4 ous: 8, 5 ous: 17, 6 ous: 14, 7 ous: 14, 8 ous: 9 i 9 ous: 7.
Pot fer el niu en una gran varietat de llocs, des del forat d'un arbre a una cavitat existent a la paret d'un habitatge humà, o aprofitar amb èxit els nius artificials que acostumen a situar-se en boscos i jardins, ocupant-los en un elevat percentatge. És precisament aquesta instal·lació de caixes per a nidificar que li permet de colonitzar determinades àrees forestals amb arbres molt poc propensos a presentar cavitats que permetin la nidificació d'aquestes aus, com és el cas dels boscos de pins. Tant podem trobar-la en el lloc més espès del bosc, com a qualsevol plaça pública d'una ciutat o vila.
Aquesta plasticitat fa que sigui la Mallerenga carbonera una espècie amb distribució pràcticament uniform a casa nostra. Les poques quadrícules on no s'ha pogut detectar la seva presència, corresponen en general a indrets sense possibilitats de nidificació per a aquest ocell, com poden ésser part del delta de l'Ebre amb els arrossars, algunes zones costaneres, àrees de la plana lleidatana, o els cims més alts del nostre Pirineu. El fet que la seva nidificació no s'hagi pogut comprovar amb seguretat en alguns llocs de la nostra geografia, pot ésser degut, en algun cas, a la poca quantitat de prospeccions realitzades; no obstant això, es pot considerar que els indrets on s'han localitzat indicis de possible nidificació donen refugi a alguna parella reproductora, donada la facilitat d'adaptació ja esmentada de l'espècie.
No existeix fins el moment present cap avaluació quantitativa del nombre de parelles nidificants a Catalunya i Andorra, cosa que ens impedeix saber l'evolució històrica d'aquesta població i com l'han afectada les modificacions introduïdes en el medi per l'home (tales d'arbres, focs, repoblacions, assentaments humans, etc.).
J. Garcia Petit
Jordi Muntaner, Xavier Ferrer i Albert Martínez-Vilalta. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres Editora, 1984. ISBN: 84-85256-40-9
SIOC: mallerenga carbonera
SIOC: mallerenga carbonera
No hay comentarios:
Publicar un comentario